Serra d'Ensija i el refugi
Bon cap de setmana fent una caminata per la serra d'Ensija.
Després d'haver trobat finalment on començava el camí que ens conduiria al refugi d'ensija, que està a la font freda, vàrem començar l'ascensió. Com que no sabíem exàctament quant hi podríem estar pujant, ens preocupava que s'ens pogués fer fosc abans d'arribar al refugi. Però a l'hora de la veritat tot va anar molt bé.
Un cop arribats al refugi doncs, a descansar i a fer-la petar juntament amb el guarda. Vàrem passar una bona nit i vàrem tenir un preciós cel on intentàrem identificar els estels i les constel.lacions, sense gaire fortuna però.
L'endemà al matí, llevar-nos amb molta tranquilitat, esmorzar sense presses i a començar la tornada que va consistir (tal com ens va aconsellar el guarda) en pujar els dos pics que hi ha, la creu de ferro i la gallina pelada, havent carenejat entre els dos.
La tornada va ser una mica improvisada ja que com no vàrem trobar camí marcat, vàrem tirar pel dret i tal i com ja ens havia avisat el guarda vàrem fer desgrimpada i també força divertida la tartera que vàrem trobar.
Així que tant en pepe, la maribel, l'eli, el marc i jo ens ho vàrem passar molt bé i a veure quan tardem en repetir una cosa semblant.
Per cert, recomano a tothom aquest refugi, em va agradar molt.
Després d'haver trobat finalment on començava el camí que ens conduiria al refugi d'ensija, que està a la font freda, vàrem començar l'ascensió. Com que no sabíem exàctament quant hi podríem estar pujant, ens preocupava que s'ens pogués fer fosc abans d'arribar al refugi. Però a l'hora de la veritat tot va anar molt bé.
Un cop arribats al refugi doncs, a descansar i a fer-la petar juntament amb el guarda. Vàrem passar una bona nit i vàrem tenir un preciós cel on intentàrem identificar els estels i les constel.lacions, sense gaire fortuna però.
L'endemà al matí, llevar-nos amb molta tranquilitat, esmorzar sense presses i a començar la tornada que va consistir (tal com ens va aconsellar el guarda) en pujar els dos pics que hi ha, la creu de ferro i la gallina pelada, havent carenejat entre els dos.
La tornada va ser una mica improvisada ja que com no vàrem trobar camí marcat, vàrem tirar pel dret i tal i com ja ens havia avisat el guarda vàrem fer desgrimpada i també força divertida la tartera que vàrem trobar.
Així que tant en pepe, la maribel, l'eli, el marc i jo ens ho vàrem passar molt bé i a veure quan tardem en repetir una cosa semblant.
Per cert, recomano a tothom aquest refugi, em va agradar molt.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home