Articles de Joan Carretero

Estic bastant d'acord amb els articles de Joan Carretero, tot i que amb matisos, així doncs comencem:
Primera, i deixar clar que si en Carretero té discrepaciències amb la línia que segueix la direcció del partit, el que ha de fer és plantejar-les al si del partit i no fer-les públiques a través dels mitjans de comunicació. Afortunadament i de moment el partit té les eines necessàries per fer-ho i veure així el suport de la militància. Recordem que ERC és un partit assembleari.

Segona, estic molt d'acord amb què la direcció d'ERC sembla que no se'n recordi de la seva definició ideològica. Què passa, que ja ha tocat poder i s'ha corromput? Si és així, hem de canviar la direcció del partit inmediatament.
Certament sembla que s'hagin tornat un satèl.lit del PSC i ara mateix ni tant sols se la sent, jo diria que no forma part del govern. No cal que hi hagi estires i arronses com en l'anterior legislatura, però que quedi clar que hi és i fa la feina que li correspon. A més es va fer el govern amb moltes, moltíssimes rebaixes d'exigència vers el PSC en canvi de fer precisament el contrari. Si els altres volien governar que ho haguessin demostrat cedint en les negociacions.
Amb això, quedi clar que tampoc volia el pacte amb CiU, de fet hagués preferit estar a l'oposició.

Tercera, i com he sentit per alguns blogs, no crec que pas que la intenció d'en Carretero sigui la de crear un nou partit, ja que si fos així, crec que s'equivoca de mig a mig i a sobre fa el pitjor favor a l'independentisme en general, que ja prou dividits estem.
Crec que el que s'ha de fer és crear un sector crític dins ERC, o si fos necessari, la substitució sencera de l'organ de decisió d'ERC i els seus dirigents. No cal que sigui en Carrtero mateix.
Però això ho han de decidir les bases evidentment. Només espero que de cara a les properes eleccions la patacada no sigui prou forta com per a què tornem a una situació com la d'anys enrere on l'independentisme era anecdòtic.

Evidentment no tot el que ha fet ERC o els seus dirigents ha estat equivocat o malament, però sí que certes decisions vitals són errònies i per tant hi ha d'haver un canvi de rumb inmediat. És important un país social, però no podem oblidar la part identitària de país. Fer-ho mentre no tinguem la plena llibertat ens porta irremeiablement a ser unes quantes autonomies o regions més dintre els estats en què estem dividits.