L'habitatge a Catalunya

Reprodueixo tot seguit l'article que em van publicar al diari electrònic Eurotribune aquest any passat:

Hi ha alguns països europeus que tenen un greu problema de fa temps amb el preu de l'habitatge. És extremadament car i per tant no assequible per la majoria de la gent. Països com Anglaterra, Alemanya, els Països Catalans o Itàlia es troben en menor o major mesura en aquesta situació.
Als Països Catalans fa molt temps que tenim aquest greu problema i no s'ha solucionat res. És més, de fet ni tan sols s'han pres mesures.
El preu de l'habitatge ha arribat a tal extrem que a petició d'ONG's, (fa força temps que ho exigien), les autoritats espanyoles han cedit i han convidat l'ONU per a què hi intervingui. Fa uns dies ha estat entre nosaltres Miloon Kothari, relator de l'ONU. Es va reunir amb representants dels afectats i amb Francesc Baltassar, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
La cara de perplexitat de Kothari era evident, més si tenim en compte les seves mateixes paraules quan va dir que no havia vist mai en cap país de l'anomenat primer món casos tan greus d'assetjament immobiliari. Miloon Kothari va advertir que el problema de l'assetjament immobiliari (mobbing) tindrà un apartat destacat al seu informe, que farà arribar a l'estat espanyol i a l'ONU.

És d'esperar doncs que aquesta visita serveixi perquè l'ONU pressioni el govern espanyol i es capgiri la tendència dels últims anys, donat que ni tan sols les manifestacions de l'assemblea per un habitatge digne, amb qui també es va reunir, han tingut cap mena d'efecte.
Oimés quan des del govern espanyol es va anul·lar una cimera de l'habitatge que s'havia de fer a Barcelona per por que s'haguessin produït manifestacions de rebuig i per tant s'hagués fet públic en l'àmbit europeu la problemàtica de l'habitatge a Catalunya i en conseqüència a la resta de l'Estat espanyol. De fet, tant l'ajuntament de Barcelona, com la Generalitat de Catalunya van mostrar-se indignades amb l'afirmació del govern espanyol que no es podia garantir la seguretat de la cimera.

Com a últim apunt, esmentar que el col·lectiu okupa, tant maltractat i acusat de terrorista per tothom que vol desfogar-se, va rebre el suport explícit del relator de l'ONU. Els va dir que entén la seva lluita i que fan un favor a la ciutadania posant-se ells de màrtirs i denunciant les pràctiques monopolistes que es porten a terme. Ho va fer quan el col·lectiu de la Makabra (recentment expulsat) acabava d'ocupar can Ricart i eren assetjats pels mossos d'Esquadra per forçar-los a sortir privant-los d'aigua i qualsevol tipus de necessitat primària.

Així doncs, ni es pot viure de lloguer o en un pis propi perquè els especuladors immobiliaris s'estan adinerant mercès al poble que no té més opció que la d'hipotecar-se de per vida per un habitatge mínimament decent i amb uns sous denigrants (els anomenats “mileuristes”, pel sou de mil euros que cobren mensualment), ni es pot denunciar o fer quelcom per canviar-ho; sortir al carrer a manifestar-se implica que són ràpidament reprimits per ser una colla de delinqüents o provocadors.
A més, lluny de solucionar el problema, els especuladors ja estan traslladant la construcció desenfrenada a països com el Marroc on els preus ja han començat a pujar de manera exagerada, amb habitatges que estan a tocar de la costa.