ACÍ ESTEM

Us deixo aquí l'editorial de VilaWeb. En commeroració de la batalla d'Almansa i la pèrdua dels furs i totes les institucions del País Valencià.
300 anys de la batalla d'Almansa, 300 anys de resistència.

ACÍ ESTEM

Tres-cents anys després ací estem. Ací estem valencians i valencianes que ens sabem hereus dels maulets que van lluitar a Almansa, dels seguidors del general Basset, dels resistents de la Xàtiva que Felip Vè (mal dia va néixer...) va ordenar cremar fins als fonaments. Ací estem. Tres-cents anys després ací estem els valencians que parlem cada dia la llengua que perseguiren els vencedors d'Almansa, la llengua que ens fa diferents i únics en aquest món global on vivim i que ens fa iguals a tots aquells que quan algú els diu "bon dia!" responen amb un "bon dia!". Ací estem.

I ací estem disposats a alçar la veu sense cap vergonya ni por. Ací estem per a encendre llums la nit d'Almansa als cims de les muntanyes, per escriure blocs, per llaurar la terra o per entendre el cosmos. Nosaltres, únics en la globalitat, ens reclamem hereus de tots aquells que sempre han intentat entendre el món des de la lògica i la raó, contra el fanatisme, la irracionalitat i la ignorància. Ací estem. Hereus de Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster. De Carles Salvador i del Maximilià Thous que escrivia la "Cançó de Lluita" en resposta a l'himne subordinat, la sarsuela dependentista, del seu pare. Ací estem "Ajuntem-nos/ que ja ha arribat l'hora/ de ser lliures i ser valencians".

Ací estem. Amb l'Ovidi cantant a Teresa. I amb Raimon. Amb els Obrint Pas i Al Tall, "lladres que entreu per Almansa/ no sou lladres de saqueig"... Ací estem. Amb les universitats i els mestres. Amb Escola Valenciana i desenes de milers de pares i mares units en les trobades. Amb els xiquets i les xiquetes que exigeixen un futur digne. Ací estem amb cada botiga que rotula en valencià, amb cada carta escrita en català, amb cada ràdio i televisió que parla amb veu alta i clara. Amb cada web que porta amb normalitat el .cat Ací estem amb l'Escola Gavina, amb la Comarcal, amb La Masia. Amb els pioners que van entrar la llengua prohibida a les noves aules. Ací estem amb els mestres i amb els pares que cada dia batallen en les escoles públiques pel drets dels nostres fills a anar a escola en la llengua que parlen. Amb ells ací estem.

Ací estem amb Constantí Llombart. Amb Llorente i amb Querol. Amb els valencianistes que lluitaren amb les armes a la mà contra el feixisme i per la república. Amb Miquel Grau que el mataren a Alacant per demanar l'estatut i amb Guillem Agulló, assassinat pels feixistes perquè volia la independència. Amb ells, ací, estem. Ací estem amb Vicent Ventura, amb els 10 d'Alaquas, amb Alfons Cucó i el president Albinyana, amb Josep Guia i Carles Dolç. Ací estem amb els comunistes de Renau i Doro Balaguer, amb els democristians de Ruiz Monrabal. Ací estem amb Paco Burguera. Ací estem amb Joan Ramon Peris i la Unió de Llauradors. Amb la unió Democràtica, amb la UPV, amb el PSV, amb el PSAN, amb les Germanies de Josep Vicent Marquès i amb tots i cadascun dels nacionalismes i els nacionalistes que any rere anys i dia rere dia han treballat i treballen de Vinaròs a Guardamar. Ací estem al costat de cada sigla, de cada nom i de cada temps. De cada lleialtat i bandera. Ací estem 300 anys després dempeus i disposats a seguir.

Ací estem amb els d'El Temps i els d'El Punt i els de l'Avanç. Amb els de Crònica i amb els d'InfoTV. Amb les ràdios i els periodistes que han fet de la llengua ofici i comunicació. Ací estem amb Toni Mestre, cal dir. I amb les editorials, amb Tàndem i Bromera, amb 3i4 i amb Afers, amb Camacuc i el Bullent ací estem. Ací estem amb tots els instituts que s'escampen arreu del país. De la Vall d'Albaida al Camp de Túria. De La Safor a la Plana. Ací estem amb les torres de TV3 al Mondúver i el Bartolo, a Perenxisa. Ací estem amb l'Eliseu Climent i amb els socis d'Acció Cultural, amb la Castellonenca de Cultura i el Micalet, amb els casals Jaume I i amb El Tempir d'Elx. Ací estem amb els del Tirant Lo Blanc i amb el Raig de Crevillent. Amb les filaes i les falles que sasben del país on viuen. Amb els esportistes i els equips. Amb les penyes. Ací estem al costat del Tòtil amb el Llevant i al costat del Gol Gran amb el València. Ací estem amb els trinquets, amatents a les mans del Genovés i als peus de Claramunt. Ací estem.

Ací estem de nord a sud i de sud a nord. De Benicarló a Sant Joan, de Tabarca a El Forcall, de la Vall d'Uixó a Pego, de la Font de la Figuera a Benassal, de Vila-real a Guardamar i de Xaló a Olocau. Ací estem amb la pedra de Basset a Otos i el monolit de Xàtiva, amb Felip Vè penjat cap per avall a l'Almodí i el Penó de la Conquesta a l'ajuntament de València. Ací estem amb La Valldigna amenaçada i Porxinos. Amb el Cabanyal i La Punta, per l'Horta. I pel botànic i el Montgó. Ací estem amb el desert de les Palmes i els Columbrets. Ací estem amb el Xúquer, que el volem viu.

Ací estem amb tots els qui escriuen i fan i lligen llibres, amb les veus de la terra. Amb Joan Francesc Mira i Isabel-Clara Simó. Amb Ferran Torrent i Martí Domínguez, amb Enric Sòria i Enric Valor, amb Carme Miquel i amb Vicent Usó. Amb Josep Iborra i Francesc Pérez Moragon. Ací estem amb Rosa Serrano i Toni Mollà. Ací estem amb Enric Soler i Godes i amb Enric Solà, amb Josep Piera i Carmelina Sànchez Cutillas, amb Miquel Duran de València i amb tanta gent que ha fet del text una barricada i una forma de viure. I estem, ací estem, amb Llorenç Giménez que conta contes i amb Pep Ricart que fa teatre. Amb Rosana Pastor i amb Xavi Castillo, amb Carles Alberola i Manolo Molins. Ací estem amb Vicent J. Martínez, que té un estel al seu càrrec i amb Bernat Sòria que lluita per conèixer l'entrellat de la vida. Amb Juli Peretó que es baralla contra els qui volen desfer els camins de la ciència i amb Jordi Adell que segueix traçant camins a la xarxa. Ací estem amb Gregori Mayans i amb el rector Pesset.

Ací estem tots tres-cents anys després, dia a dia, mes a mes, any a any i segle a segle. Però hi ha una cosa que és encara més important i la que ens justifica: ací és on estarem demà i demà passat i l'altre. Fins que el record d'Almansa només reste als llibres d'història i les cançons i deixe de condicionar per sempre més el nostre viure. Fins aleshores i per damunt de les diferències del dia a dia ací estem i ací estarem.

Vicent Partal