Catalunya va bé

Això és el que semblen pregonar alguns polítics del país. El Govern de la Generalitat del Principat no demana la dimissió de la ministra de Foment Magdalena Álvarez, ni del de cultura, ni del de....
I és que mai a Catalunya hi ha hagut una apagada de llum prou gran per deixar-ne sense durant dies a milers de persones.
Tampoc un hospital ha hagut d'aturar operacions per manca de corrent elèctric.
Mai la renfe ha fet ni un minut tard en els seus horaris.
Tampoc ens hem quedat sense Ferrocarrils de la Generalitat.
Mai hi ha hagut retard en l'execució de les obres del TGV.
Sempre s'ha invertit i de manera constant al Principat, i sobretot en rodalies i renfe.
Tampoc no hi ha hagut mai persecució política contra els catalans per la crema de banderes ni fotografies.
Encara menys hi ha hagut problemes a l'aeroport del prat i sempre hi ha hagut vols transoceànics des de barcelona sense necessitat de fer escala a cap altre indret.
Mai hem tingut problemes per expressar-nos en la nostra pròpia llengua, ni tant sols en un judici.
Tampoc ha passat que es permeti (fins i tot via judicial) el tancament de mitjans de comunicació en determinats territoris.
O que es construeixin piscines privades en terrenys públics o que algun metro s'inundi l'endemà de la seva inauguració.
Mai s'ha prohibit la pràctica esportiva ni s'han amenaçat altres països per evitar partits amistosos.
Tampoc s'ha portat un nen de 14 anys a declara davant d'un jutge per terrorista per demanar etiquetatge en català.
Tampoc ens ha passat que ens hagin robat documents i encara a dia d'avui i passada la guerra ho hagin tornat.
Tampoc porten ningú a judici i el condemnen per netejar pintar nazis de les parets del poble.

No sé, suposo que els catalans ens queixem de vici. Ja se sap, Espanya o França ens donen tantes coses i nosaltres només fem que queixar-nos...
La veritat, em sembla que no importa el color polític de qui governa, la qüestió és exterminar els catalans econòmicament, anímicament,...
Crec que potser ja ha arribat l'hora d'aixecar-se i sortir al carrer, i cridar a ple pulmó que ja ni ha prou i hem arribat al límit. Ja és hora de marxar dels estats espanyol i francès. O fem això i ràpidament o serem exterminats com a poble.
Això és el començament, o haurà estat la fi.