Motius d'esperança

Sembla que algunes petites coses s'estan començant a moure al país. Potser el país no està tant mort com es pot arribar a pensar.

Esdeveniments com els referèndums a molts pobles del país als propers dies i mesos, la creació de nombroses associacions actives. Ara fa pocs dies l'editorial conjunt dels diaris del principat. Està havent-hi un moviment de fons que ara ja han de recollir el grans mitjans de comunicació.

Es comença a donar corda a la classe política davant l'immobilisme constant de què fan gala. Se'ls indica quin és el camí que vol triar el país i no el que a ells els convé els agradi o no.

Evidentment no s'està del tot d'acord amb totes les iniciatives ni totes les formes (sí amb la gran majoria). Però amb els anys s'aprèn que és necessària la lluita en tots els fronts per aconseguir l'objectiu de la llibertat.
El fet que la dreta catalana comenci també a moure's és molt positiu. No hem de ser il·lusos i deixar-nos prendre el pèl, però encara que només sigui que es mouen per la por a l'augment de l'independentisme i ho volen aturar ja és positiu.

La llibertat d'un país no s'aconsegueix per un grapat de persones, sinó per la unió de tota la gent, i això està començant a passar.
I no només hi ha moviments al principat, sinó que a les illes i al país valencià també es cou alguna cosa.

L'altra cosa és que s'ha deixat de mirar els veïns i s'està prenent la iniciativa. No es poden copiar les situacions i els processos d'altres estats. S'ha de ser imaginatiu i actuar. Dóna la sensació que s'està cridant l'atenció de molta gent fora de les nostres fronteres. Que es deixa de tenir por i es passa a dir el que es pensa amb claredat i sense embuts.

Hi ha molta gent que s'hi està sumant, i això no es pot parar.

La veritat, el futur com a país és incert, però és ben cert que l'única lluita que es perd és la que s'abandona.