dilluns, d’agost 20, 2012

Independència

Estem en un moment crucial de la nostra història, com a poble, com a nació, com a país.
Tenim molta història darrere, moltes derrotes també.
En la nostra història recent, passada la dictadura, qui ens ho havia de dir que, en aquells anys 80 - 90 quan els independentistes érem marginals, arribaríem on hem arribat.

Als anys 90 per segons quines contrades, la meva una d'elles, havies d'ésser un pèl curós a dir què segons on. Ser obertament independentista i militar-ne no era fàcil, era una lluita diària. Ja només el fet de parlar en català en determinats àmbits del teu poble ho era.

S'ha treballat, s'ha fet pedagogia, els fets polítics evidentment hi han ajudat i a dia d'avui arribem a un punt que sembla força clar de no retorn. De majoria àmplia. De direcció única cap a la llibertat.
Una de les coses que més satisfacció em produeix és veure com gent que en aquells anys no sabia ni tant sols que hi havia aquesta voluntat a dia d'avui se n'hi declaren ells mateixos.
Gent que no ha canviat la seva llengua, la castellana, però que defensen la llibertat de la gent a triar. Ho vulguin ells mateixos o no. I són aquesta gent la que ens farà lliures.
M'agrada per exemple que ja no ens preocupa el que pensi o faci l'estat espanyol, perquè no hi podrà fer res. La gent, nosaltres, triarem.

Aquests mesos seran crucials, esperem que els partits polítics (TOTS) no ho espatllin o no pensin en clau de partit i no de país.
Es necessita a tothom per al que ve, dretes, centre i esquerra. I un cop siguem lliures, però lliures de debò ja triarem nosaltres, els catalans, la nostra forma de governar-nos i qui volem que ens governi. Com deia n'Heribert Barrera, tenim pressa, molta pressa. I com ell tants d'altres que ens han deixat.
En tots els fronts és necessari aquest últim esforç, aquesta última lluita. No n'hem d'oblidar cap ni un. Estem construint un país, i serem un país pròsper.

No defallirem.
Tampoc no oblidem la resta del país: País Valencià, ses Illes, la Franja i la Catalunya Nord, però ara per ara és una necessitat imperiosa aconseguir-ho per al Principat.
Estem en la bona direcció.