El primer ordinador quàntic

L'empresa D-Wave ha anunciat el primer ordinador quàntic i de fet ja l'ha presentat davant del públic. La presentació es va fer el dia 13 de Febrer davant d'uns 400 periodistes a Sillicon Valley.
L'ordinador quàntic que han construit consta de 16 qubits.

La informàtica quàntica pot solucionar problemes del tipus NP complerts. Aquests tipus de problemes amb els ordinadors actuals són inviables ja que tardarien milers d'anys en poder-ho fer. Per entendre'ns, podrem resoldre simulacions físiques o bé anàlisis i simulacions en medicina o altres disciplines on intervenen moltes variables.
També es diu que els governs van darrere d'aconseguir el primer ordinador d'aquest tipus perquè amb aquests ordinadors s'acabaria la criptografia tal i com la coneixem avui dia. Un ordinador potent d'aquest tipus podria saltar-se totes les claus que volgués en pocs segons, mentre que un actual tardaria milers d'anys.

Alguns científics, tot i això, s'han mostrat escèptics sobre la viabilitat real d'aquest ordinador o sobre si fins i tot es pot considerar un ordinador quàntic. Aquí podem veure per exemple algunes opinions no gaire entusiastes com la de Scientific American on el títol de l'article és: "First "Commercial" Quantum Computer Solves Sudoku Puzzles" (el primer ordinador quàntic "comercial" resol puzzles de sudoku) o també l'opinió de Gizmondo.

El proper objectiu de la companyia canadenca és construir l'ordinador quàntic amb 1024 qubits, per a resoldre problemes més complexos.
Per cert, l'ordinador en qüestió es diu Orion.

Aquí us deixo algunes imatges que es van fer el dia de la presentació:

Traginers a Balsareny

Aquest cap de setmana hem sigut una bona colla que ens hem trobat. Ha sigut la festa dels Traginers de Balsareny. Així que dissabte, un bon correfoc i comença la ruta dels traginers. Consisteix en anar de bar en bar amb el tickete, a cada bar et donen algun cosa.
Es va seguint la ruta amb la música que acompanya i la beguda que et donen fins que arribes a l'última parada que és la del concert. La veritat és que en tot el trajecte es fa molta gresca!

Sincerament, m'encanta aquesta festa, s'ha fet molt de la gent. No la trobo excessivament preparada ni muntada, tot i que ho està. I l'ambient és collonut. Em sembla que tots nosaltres, els meus amics i jo inclòs, ens ho vàrem passar d'allò més bé.
Respecte a dormir,... doncs jo en particular al cotxe, je je. I l'endemà a veure els Traginers reals i les parades de productes artesans.
La tornada va ser una mica dura, estava molt cansat, però va valdre molt la pena i animo a qui vulgui que l'any vinent s'hi sumi.

Punt i final de Contrastant

El col.lectiu Contrastant ha dit que finalment atura les seves anàlisis. Trobo una gran pèrdua no poder comptar més amb l'anàlisi detallada que feia aquest grup i que era del més acurat i científic possible. Ha ajudat a trencar tòpics i tabús i a deixar al seu lloc les manifestacions que es produien, però també a analitzar el mitjans de comunicació i el seu enfocament sobre el nacionalisme espanyol que tenen assimilat al propi llenguatge.

Al seu comunicat, Contrastant justifica la seua decisió per la impossibilitat de seguir mantenint un ritme adequat d'articles d'anàlisi dels mèdia per falta de temps, ja que els integrants d'aquest col·lectiu tenen -com tothom- obligacions professionals i personals. Contrastant fa referència a una possible solució a aquest problema al seu missatge de "punt i final", quan afirma que professionalitzar la seua feina seria una sortida a l' "atzucac" en què s'han trobat, en què les seves obligacions sobretot professionals els impedeixen dedicar-se a la web del col·lectiu com ells voldrien.

El comunicat de Contrastant fa un breu resum també de la trajectoria del col·lectiu, cita els seus objectius inicials i finalment acaba agraïnt a tot de persones, col·lectius i pàgines web que d'alguna manera o altra han contribuït i col·laborat desinteressadament amb Contrastant, ja sigui amb ajut en temes web, publicitant els seus escrits, citant-los com a referència o directament contribuïnt i implicant-se directament en l'elaboració d'alguns estudis, o aportant referències vàlides en el mètode d'anàlisi que ha emprat Contrastant.

El text de Contrastant, titulat "Punt final", firmat per Miquel Almirall, Albert Berrio i Vicent Conca, acaba donant les gràcies als seus lectors i afirmant que "una altra mena de periodisme és possible".

Racó Català
Contrastant

Només puc donar-los les gràcies per la feina feta.

Iñaki askatu

Es podria fer una comparativa sobre la situació actual del pres de Juana Chaos i la situació que va viure al seu moment Bobby Sands a Irlanda del Nord.
Els dos per defendre els seus drets no van tenir més remei que aplicar l'única sortida que els quedava com a mesura de protesta, la vaga de fam indefinida i fins a les últimes conseqüències. La història de Bobby Sands, ja la coneixem i a més fins i tot es va fer una pel.lícula sobre el procès prou coneguda: En el nom del fill.
La pregunta està en quin serà el final per a de Juana Chaos.
Ara s'ha sabut que l'audiència nacional espanyola li ha rebaixat els anys de presó dels 12 inicials als 3. Li ha canviat el delicte que se li imputava, ara diuen que són amenaces no terroristes i enaltiment del terrorisme.
Sincerament no sé on li veuen les amenaces per enlloc, ni tan sols l'enaltiment del terrorisme en aquests dos famosos articles d'opinió.
Hi ha periodistes que només pel que arriben a dir per la ràdio, si els apliquem la mateixa medicina, estarien tota la seva vida a la presó per molta reducció de condemna que els apliquessin.
De moment, l'Iñaki ja ha dit que ell continuarà fent la seva vaga de fam fins que no quedi en llibertat i ara qui ha de decidir què es fa és el govern espanyol mitjançant institucions penitenciàries: si el posa en llibertat, si li aplica reducció de condemna, si li fan complir tota la condemna, ... almenys fins que se sàpiga què decideix el tribunal constitucional.

Recordem però, que l'Iñaki està en vaga de fam indefinida des de fa 99 dies i que ja ha complert un any i mig de presó per aquests dos articles. Tenint en compte que l'alimenten forçosament i el tenen lligat al llit de l'hospital per a què no es pugui treure l'alimentació artificial com s'observa a la fotografia (fotografia presa en una entrevista amb The Times que ja va sortir publicada), aquesta situació s'ha de resoldre inmediatament, això no es pot aguantar més temps.

Per molt que hagi fet una persona, si ha complert la condemna íntegra, se l'ha de deixar sortir. I fins i tot en aquest cas, hi ha raons humanitàries. Recordem que dels integrants dels GAL no en queda cap a la presó.

El RHIC i la fi del món

El RHIC i la fi del món

A l'any 2000 va entrar en funcionament el RHIC (Relativistic Heavy Icon Collider), un accel.lerador de partícules en el que es fan col.lisionar nuclis d'àtoms pesats, principalmente d'or o plom. La por va venir perquè van aparéixer sospites que aquest instrument podria destruir la Terra, i fins i tot l'Univers sencer.

El RHIC té com a missió estudiar els primers instants de la vida de l'Univers, quan començaren a condensar-se les primeres formes de matèria. Per a això es provoca la col.lisió frontal de nuclis d'àtoms pesats accelerats a velocitats molt properes a la de la llum, col.lisió que genera una sopa de partícules a un altíssim nivell d'energia, similar a la que formava l'Univers després del Big Bang. El problema va venir quan es va plantejar que, donades les condicions extremes en les que es troba aquesta sopa podrien produir-se fenòmens que escapen a la física estàndard; per a ser més precisos, es van plantejar tres possibles catàstrofes:

• Es provoqui la formació d'un forat negre: La teoria de cordes prediu la possibilitat de fabricar al laboratori forats negres de la mida de la longitud de Plank (10^-35 metres). La teoria actual prediu que els forats negres es van desintegrant a conseqüència de la radiació de Hawking i un forat negre d'aquesta mida es desintegraria inmediatament, però, i si la teoria no fos correcta? En aquest cas, el forat negre aniria absorbint tota la matèria del seu voltant, fins a empassar-se tot el planeta?
  
• Es provoqui la formació de matèria extranya: La matèria extranya és un conglomerat de quarks de molt alta densitat, de l'ordre de 1000 milions de tonelades per centímetre cúbic. A l'igual que el forats negres, la matèria extranya atrau i absorbeix la matèria normal que l'envolta (transformant-la en nova matèria extranya), amb la qual cosa fins i tot el fragment més petit de la mateixa acabaria empassant-se tot el planeta.
• Es provoqui una transició d'estat al buit: La mecànica quàntica estableix que l'espai no està buit, sinó que conté un cert nivell d'energia, el que podem considerar el nivell mínim, o l'estat estable. En canvi, la teoria estableix que existeix la possibilitat que una regió de buit salti a un nivell d'energia més baix, i per tant més estable. Si això passés, aquesta regió s'expandiria a la velocitat de la llum; a més, dins d'aquesta regió les lleis naturals serien diferents, amb la qual cosa els objectes materials que es trobaria al seu camí al créixer desapareixerien, transformant-se d'acord amb les noves lleis. De fet, es considera que aquesta bombolla seria un nou Univers, i es pensa inclòs que el nostre propi Univers podria haver-se originat per un fenomen com l'esmentat. Doncs bé, es va plantejar la hipòtesi que el RHIC podria "fabricar" una bombolla d'aquest tipus.

És possible alguna d'aquestes catàstrofes? Els físics involucrats al projecte van respondre que no, basant-se en una prova molt simple: Encara que els nivells d'energia que hauria d'aconseguir el RHIC són molt alts, segueixen sent ridículs comparats amb el nivell d'energia dels raigs còsmics; per a ser més precisos, el RHIC funciona a una energia d'uns 400 Gev (GigaElectronvolts), mentre que la radiació còsmica que impacta sobre la Terra i la Lluna té una energia de l'ordre de 10¹¹Gev. Dit amb altres paraules, que si les energies que mou el RHIC fossin suficients per a provocar una catàstrofe com les descrites, la radiació còsmica ja l'hauria provocat.

Encara que la prova definitiva que el RHIC és inofensiu és que, a pesar que porti funcionant des de l'any 2000, el món segueix existint.

Com a dada curiosa, el docudrama de la BBC “Quatre maneres d'acabar amb el món“, una de les catàstrofes que descriu és precisament la fabricació de matèria extranya al RHIC.

Nova proposta de Batasuna

El portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, ha presentat aquesta setmana passada una proposta que busca "solucionar el conflicte" polític a EuskalHerria. Aquesta proposta donaria lloc "a un nou marc polític" per als territoris de Biscaia, Guipúscoa, Àlaba i Navarra sota "una autonomia política dins l'estat espanyol" integrada per les actuals comunitats del País Basc i Navarra. Otegi ha especificat que evidentment el marc només seria acceptat si els ciutadans d'aquestes dues comunitats ho aprovessin.

Aquest anunci, segons Otegi, no s'ha de veure com una renúncia independentista, sinó que es preveu com un pas previ en què es constituïria jurídicament "una autonomia política dins l'estat espanyol" d'acord amb el marc legal vigent actualment i que d'alguna manera hauria de "regular que aquests quatre territoris poguessin decidir lliurement el seu futur polític i institucional". Per això Otegi reclama garantir que tots els projectes polítics "inclòs l'independentista" s'han de poder materialitzar, i per tant que no només hi ha d'haver llibertat i pau per a defensar el projecte ideològic i polític de cadascú, sinó llibertat per a dur-lo fins al final.

Otegi considera aquesta primera proposta com a una "fase de transició", i també ha assegurat que no és cap renúncia als territoris del conegut com a País Basc francès (Iparralde), ja que precisament el govern francès té sobre la taula una proposta de creació d'una autonomia amb els territoris bascos sota sobirania francesa.
Extret de Racó Català

Sobirania i progrés ja té més de 10000 adherits

La plataforma Sobirania i progrés a la qual hi estic adherit, ja ha arribat als 10000 adherits. I tal i com anunciava la mateixa plataforma, ara és hora d'engegar la maquinària que estàvem preparant durant aquests mesos:
En el moment en què es va constutuir la plataforma es van deixar clars tres objectius:
El primer: La Iniciativa Legislativa Popular, (500.000 signatures) al Parlament de Catalunya, per fer un referèndum d'autodeterminació.
El segon: L'Objecció Fiscal a l'Estat espanyol per aconseguir que la Generalitat recapti tots els nostres impostos i posi fi a l'espoli fiscal.
El tercer: La internacionalització del procés cap a la sobirania dels Països Catalans i el suport d'altres nacions (Montenegro, Escòcia, el Quebec...).

Ara arribats ja a aquest punt, toca la feina real. L'inici de la recollida de signatures arreu dels racons del país. En un primer lloc serà per al parlament del principat de Catalunya.

Aquí s'expliquen les fites que es volen aconseguir i com es duran a terme.
Cal dir, que s'obrirà un apartat de nom voluntaris on qui vulgui i pugui fer la recollida de signatures s'hi apunti per tal que se li faciliti el material necessari.
En quant vagin sortint més dades ja les anirem veient. Prepareu-vos per a fer feina!!!

Jove detinguda en aplicació de la llei antiterrorista

Detinguda a Sarrià de Ter una jove a qui s'aplica la llei antiterrorista

És retinguda a Barcelona, acusada de relació amb grups anarquistes

Els mossos d'esquadra han detingut aquesta matinada a Sarrià de Ter una jove de 26 anys que vivia en una casa ocupada, a qui acusen de tenir relació amb un membre d'un grup anarquista i a qui apliquen la llei antiterrorista, segons que informa ACN. La detinguda és a la comissaria dels mossos de Sants-Montjuïc, a l'espera que l'Audiència Nacional l'extradeixi a Madrid entre avui i demà. Diversos col·lectius han convocat protestes avui. Recordem que la llei antiterrorista permet retenir de manera incomunicada un detingut fins a 5 dies seguits, sense cap tipus de contacte, ni tan sols el seu advocat ni família.

La jove és educadora social i viu a la casa ocupada 'El Rusc', de Sarrià de Ter. El seu advocat, Benet Salellas, ha dit que no hi ha res que justifiqui la detenció i pot ser que sol·liciti comparèixer immediatament davant del jutge de l'Audiència Nacional, qui ha ordenat la detenció.

La detinguda té relació amb un membre d'un grup anarquista, detingut des del desembre passat i a l'espera de ser extradit a Itàlia. Va ser l'estat italià qui el va imputar per haver cremat vehicles de l'empresa pública de ferrocarrils. La noia detinguda avui havia encapçalat una campanya de suport al seu company.

Aquest matí hi ha una concentració de suport a la detinguda davant de la comissaria de Sants-Montjuïc, al carrer Ulldecona. A les set del vespre, n'hi haurà una altra davant de la seu d'Iniciativa a Girona.

Des d'aquí la meva solidaritat amb la Núria. Fora la llei antiterrorista.

Gmail sense invitació

Des d'avui, o almenys que jo hagi vist, ja es poden aconseguir adreces de correu electrònic de Gmail sense invitació.
Fins ara, la única manera que es tenia per aconseguir una adreça era que algú que ja en tingués alguna, et regalés una invitació. Es pot dir que el Gmail era una mica com un club selecte, perquè tot i que era molt fàcil aconseguir-ne (actualment tothom coneix algú amb un compte gmail), al principi no era pas tan senzill.
De fet, quan et registres accedeixes a un compte general de google que tant podràs fer servir per al correu com per altres serveis i programes gratuïts de Google.
El que de moment encara no ha canviat, és que el Gmail segueix sent un servei en versió Beta.

La bona fe, d'Oleguer Presas

Em permeto la llicència de posar el text íntegre de n'Oleguer Presas que va sortir ahir publicat a als següents mitjans: VilaWeb, Berria i Directa.
I també un petit comentari entorn una notícia que he sentit per la ràdio, segons la qual en Joan Laporta ha dit que si hagués sabut que n'Oleguer comentaria el seu article a la roda de premsa, l'hagués censurat. Bé, no cal dir que en absolut estic d'acord amb això. Per què ha de censurar-lo? perquè no és de la seva línia política? Fins aquí podíem arribar. Poques vegades veiem que un jugador de futbol d'aquest nivell s'impliqui tant com ho fa ell.


El texte:

La bona fe

De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.


** Aquest article es publica avui al setmanari ‘Directa’ dels moviments socials, d'on Oleguer Presas és col·laborador habitual.
Simultàniament, es publica també al diari basc Berria i a VilaWeb