Articles de Joan Carretero

Estic bastant d'acord amb els articles de Joan Carretero, tot i que amb matisos, així doncs comencem:
Primera, i deixar clar que si en Carretero té discrepaciències amb la línia que segueix la direcció del partit, el que ha de fer és plantejar-les al si del partit i no fer-les públiques a través dels mitjans de comunicació. Afortunadament i de moment el partit té les eines necessàries per fer-ho i veure així el suport de la militància. Recordem que ERC és un partit assembleari.

Segona, estic molt d'acord amb què la direcció d'ERC sembla que no se'n recordi de la seva definició ideològica. Què passa, que ja ha tocat poder i s'ha corromput? Si és així, hem de canviar la direcció del partit inmediatament.
Certament sembla que s'hagin tornat un satèl.lit del PSC i ara mateix ni tant sols se la sent, jo diria que no forma part del govern. No cal que hi hagi estires i arronses com en l'anterior legislatura, però que quedi clar que hi és i fa la feina que li correspon. A més es va fer el govern amb moltes, moltíssimes rebaixes d'exigència vers el PSC en canvi de fer precisament el contrari. Si els altres volien governar que ho haguessin demostrat cedint en les negociacions.
Amb això, quedi clar que tampoc volia el pacte amb CiU, de fet hagués preferit estar a l'oposició.

Tercera, i com he sentit per alguns blogs, no crec que pas que la intenció d'en Carretero sigui la de crear un nou partit, ja que si fos així, crec que s'equivoca de mig a mig i a sobre fa el pitjor favor a l'independentisme en general, que ja prou dividits estem.
Crec que el que s'ha de fer és crear un sector crític dins ERC, o si fos necessari, la substitució sencera de l'organ de decisió d'ERC i els seus dirigents. No cal que sigui en Carrtero mateix.
Però això ho han de decidir les bases evidentment. Només espero que de cara a les properes eleccions la patacada no sigui prou forta com per a què tornem a una situació com la d'anys enrere on l'independentisme era anecdòtic.

Evidentment no tot el que ha fet ERC o els seus dirigents ha estat equivocat o malament, però sí que certes decisions vitals són errònies i per tant hi ha d'haver un canvi de rumb inmediat. És important un país social, però no podem oblidar la part identitària de país. Fer-ho mentre no tinguem la plena llibertat ens porta irremeiablement a ser unes quantes autonomies o regions més dintre els estats en què estem dividits.

Sobre Euskal Herria

Llegeixo amb preocupació la informació que va arribant sobre Euskal Herrira. El procés de pau (si és que encara se'n pot dir així) està molt malament. I m'imagino la desilusió que deu viure la ciutadania al veure que els polítics (sobretot els espanyols) i l'organització E.T.A. els han tirat les esperances per terra.

Petits gestos ajudarien o haurien ajudat al procés de pau, però avui per exemple, ja llegeixo que han denegat la llibertat vigilada a Iñaki de Juana Chaos, tot i el seu precari estat de salut com aconseqüència de la vaga de fam indefinida que va iniciar (pensem que ha estat fins i tot la fiscalia qui ha fet aquesta petició). I més tenint en compte que hauria estat un gest molt significatiu per als bascos. Ja no entro ni tan sols a debatre si eren o no delictives les dues cartes que va escriure (que crec que no ho eren) i pel qual se'l condemna ara.

Com també el fet que tanquessin (ja fa temps d'això) els diaris Egin i Egunkaria i que ilegalitzessin a Batasuna.
El fet que no hagin apropat ni un sol dels presos bascos al seu territori, quan la lògica i totes les organitzacions internacionals en defensa dels drets humans diuen que un pres ha d'estar el més a prop possible del seu territori natural.
Ara l'última ha estat que el Tribunal Suprem espanyol ha declarat com a organitzacions terroristes a les organitzacions Haika, Segi i Jarrai. El proper objectiu quin serà? Els Països Catalans? i les organitzacions? Maulets, CAJEI, JERC...??
Ja se sap que quan persegueixes els mateixos objectius que E.T.A., és a dir, la independència del teu poble (encara que no sigui pels mateixos mitjans, jo només defenc la via pacífica), se't pot considerar terrorista; això és: tot aquell qui està en contra de la dita "Espanya una, grande y libre".

Si continuem així, no anem bé, desitjo que l'esquerra abertzale recapaciti, com ja ha dit que ha de fer, però qui també ho ha de fer i de manera urgent és Espanya (tant el poder judicial com el polític).
Des d'aquí la meva solidaritat amb Euskal Herrira i el meu desig de continuar amb el procés de pau.

La RUC del nord d'Irlanda

He llegit la notícia a Racó Català i no me n'he pogut estar de comentar-ho aquí.
Ara s'ha sabut mitjançant un informe independent que la policia del nord d'Irlanda va col.laborar amb paramilitars unionistes.
Era un secret a crits, però no hi havia evidències o manera de provar-ho. Però amb el procès de pau i la mediació internacional s'ha acabat destapant i s'ha publicat l'informe on s'afirma que la RUC (Royal Ulster Constabulary), la policia del nord d'Irlanda va col.laborar amb organitzacions paramilitars unionistes com UVF (Ulster Volunteer Force).
Les investigacions dutes a terme detallen com el líder unionista Mark Haddock va rebre pagaments de fins 80.000 lliures entre el 1991 i el 2003. També es considera provat que els informadors de la policia estan vinculats en almenys 10 assassinats, i molt probablement en altres 5 ocorreguts principalment a Belfast. A més, els lligams també es troben en 10 intents d'homicidi, pallisses, trets, tràfic de drogues i, fins i tot, un atac amb bomba.

La RUC no només actuà com a informant en aquests casos i molt d'altres sinó que oferia també protecció i cobertura als sicaris de la UVF. Mitjançant la destrucció i falsificació de proves i documents per evitar qualsevol tipus d'incrimació, la RUC proporcionà total impunitat als unionistes per dur a terme la guerra bruta a l'Uster.

Davant les evidències, l'actual cap de la nova policia (PSNI), Peter Hainl'actual ja ha demanat disculpes. Tot i això, cap dels policies implicats, haurà de donar explicacions davant la justícia ni seran detinguts. De fet, Gerry Adams, també va patir un intent d'assassinat per part de la UDA/UFF (Ulster Freedom Fighters) i la policia estava assabentada, però no va actuar.

Negligència a l'atemptat a Barajas?

No sé si donar credibilitat al que he anat llegint per internet, ja sigui als diaris o als blogs, però realment ho he vist i a més fins i tot un dirigent republicà, n'ha fet una petició de pregunta al congrès dels diputats sobre el tema.
La cosa està en què s'acusa la policia de negligència davant el desallotjament de la terminal de Barajas quan hi va haver l'atemptat. De fet, fins i tot he llegit que el pare d'una de les víctimes està estudiant interposar una denúncia contra l'estat per negligència i per no haver fet tot el possible per localitzar el seu fill.
De fet, algunes ràdios o diaris electrònics, quan van donar la notícia al poc d'haver succeït, van dir que la policia havia fet esclatar la furgoneta. O també per exemple en què es va arribar a fer tres trucades per alertar de la col.locació de l'explosiu i la seva ubicació, així com facilitar la matrícula.
Realment no sé si és cert o no, però igualment tampoc m'extranyaria i aniré seguint el cas per veure com queda la cosa.

Polèmica vinyeta a l'AVUI

Publico aquesta vinyeta que va aparéixer al diari AVUI.
Resulta que ara aquesta vinyeta s'ha convertit en blanc de la caverna mediàtica d'extrema dreta espanyola.
Que s'intenti ensenyar com és la COPE o el Jimenez Losantos atempta contra la llibertat d'expressió, però un acudit gràfic que parli d'E.T.A i deixi al seu lloc l'extrema dreta espanyola resulta que és un atemptat terrorista. De què van?
Em solidaritzo amb el diari AVUI amb l'autor de la vinyeta, que a més trobo molt encertada, i amb la gent que pugui en un moment o altre haver estat blanc dels intents de criminalització per part dels espanyols.

Masia de Sants a Terra Nostra

Hi ha una masia a Terra Nostra, un barri de Montcada i Reixac, anomenada la masia de Sants, és a l'antic camí ral que anava cap a Barcelona.
És del segle XIII aproximadament, i és dels pocs vestigis que queden d'aquest poble tant maldat per la industrialització.
Aquesta masia, està actualment en un estat ruïnòs. De fet, només en queda la meitat d'empeus. L'altra meitat ja va caure fa anys i no s'hi va fer res. Es van tapar les pedres que van caure amb tot de terra per a què no es veiés. Sempre ens amaguen la nostra identitat?
Evidentment no és l'únic cas que es viu de masies en estat lamentable del poble, però ens concentrarem en aquest.
També cal dir que és independent del color polític de l'ajuntament. Fa anys es va voler intentar la seva restauració i recuperació, almenys van dir que hi havia un pla per a fer-ho amb la majoria de les masies del poble i aprofitar-les com a centres culturals pel, però com sempre va acabar en no res.
Contràriament al que fan altres pobles del nostre territori, on conserven el seu llegat, entenent que és la nostra pròpia història i identitat, l'ajuntament de Montcada i Reixac, enterra el seu passat.
Actualment la zona on s'ubica aquesta masia, anomenada zona 21, està pendent d'aprovació d'un pla d'urbanització que fa anys que s'intenta i també fa anys que es tira enrere degut a la oposició veïnal.
Hem de tenir en compte que en aquesta zona hi ha cases il.legals que amb l'aplicació del pla passarien a ser perfectament legals (a vegades saltar-se la llei a la torera dóna bons resultats, però us aviso que no ho intenteu, els mortals amb escrúpols sempre acabem igual). També cal dir que les despeses d'aplicació d'aquesta urbanització aniran a càrrec dels veïns evidentment (diguem que l'exagerat sou de l'alcaldia i regidors són per a passar les penúries del mes i a l'ajuntament no se li pot demanar més del que ja fa). Com a puntualització només per a què s'entengui, es paguen tots els impostos, però els carrers per exemple no estan asfaltats, però a més hi ha uns bons forats de quan plou i ni tan sols arreglen els carrers.
Així doncs, segons l'ajuntament hem de donar gràcies a la loteria que ens ha tocat de "requalificació" de terrenys d'aquesta zona (ja veurem si tots els veins ho poden pagar, i sinó ja sabeu, que els expropïin), i com s'ha dit abans, el passat incomoda i cal tirar-lo a terra (o en els seu cas, deixar-lo caure).

Forat negre en un cúmul globular

Descobreixen un petit forat negre a l'interior d'un dels cúmuls globulars (conglomerat d'estrelles atretes per la seva gravetat recíproca):

Thomas J. Maccarone, de la Universitat de Southampton (Regne Unit), i altres companys de diverses universitats nordamericanes han comunicat a la pàgina d'internet de la revista "Nature" el descobriment d'un forat negre, d'una massa diverses vegades la del Sol, a la galàxia el·líptica NGC 4472 del cúmul de Virgo.

El descobriment és important, perquè els astrònoms porten anys discutint si els forats negres poden existir a l'interior dels cúmuls globulars, amb la qual cosa amb aquest descobriment queda confirmat.

Molts experts ho descartaven amb l'argument que serien expulsats com a conseqüència de les interaccions de les forces de la gravetat dels estels, mentre que d'altres creien que els processos dinàmics a les regions més denses dels cúmuls podien produir forats negres equivalents a mil masses solars.

Notícia esperançadora

Llegeixo amb esperança el comunicat que ha fet Arnaldo Otegui avui quan ha demanat explícitament a ETA que mantingui intactes tots els compromisos que va adquirir el 22 de març passat, quan l'organització va declarar un alto-el-foc permanent. I demanant també al govern espanyol que garanteixi les condicions democràtiques que facilitin la posada en funcionament d'un procès de diàleg polític.
Al seu entendre, aquest procès s'ha de fer amb absència de violència.

Entenc que aquest comunicat de Batasuna, pot marcar un punt d'inflexió en una possible recuperació del procès de pau, ja que deixa clar que és Batasuna qui ha de negociar políticament i que ETA l'únic que ha de fer és negociar amb el govern espanyol el seu desarmament i el futur dels seus presos i que a més l'esquerra abertzale opta sense fisures i amb determinació per un procès de pau amb absència absoluta de violència.
Espero sincerament que així sigui i que realment ETA recapaciti i torni a la treva permanent i definitiva i sigui només Batasuna qui porti a terme les negociacions necessàries en el terreny polític amb el govern espanyol. Evidentment el govern espanyol haurà de fer passos valents i quedar-se en l'inmovilisme absolut com ha fet tots aquests mesos. Les dues parts hauran de fer concessions, però fer-ho sempre des del diàleg. Una bona opció per al govern espanyol i ben senzilla podria ser l'acostament dels presos.

Agressió feixista a Castellar

Estem farts de les agressions feixistes al Vallès, i en particular a Castellar del Vallès i a Sabadell. Aquests dies de festes n'hi ha tornat a haver. I sempre davant la passivitat d'ajuntaments i policia, on aquests últims a més protegeixen la part agressora. Ja sabem què va passar fa uns anys a la festa major de Castellar, on a més de les agressions feixistes, l'endemà els veïns i amics que havien anat a donar suport, van haver de fugir, ara també, de la policia i la guàrdia civil davant les càrregues que rebien juntament amb els feixistes. Des d'aquí vull denunciar aquesta situació i donar suport als afectats.

Heus ací el comunicat enviat per 'Castellar contra el Feixisme':

'La nit de Cap d’Any una nova i gravíssima agressió trasbalsà Castellar. No s'ha fet esperar, aquesta vegada, la primera agressió feixista de l’any, que es va produir la nit de Cap d’Any davant les naus de l’Espai Tolrà. Un noi d’uns setze anys va ser ferit per un altre menor amb un estri fabricat per matar. L’agredit va entrar, sembla que amb intenció de protegir-se, a l'Espai i va caure a terra davant la porta de la Sala Blava, on se celebrava la revetlla dels adults. Just davant, a l’altra sala, se celebrava la revetlla dels joves. El cos del noi ferit es podia veure des de l’interior de totes dues sales. Encara que la música va continuar, pràcticament es van aturar les revetlles, perquè la gent va sortir en massa a veure què passava. La notícia de l’agressió va córrer de seguida. Van ser moments de molt de nerviosisme i d’angoixa, als quals van contribuir també els interminables i inexplicables vint minuts que el jove va romandre a terra esperant que arribés l’ambulància per endur-se’l a l’hospital.

La preocupació va ser especialment intensa, en aquell moment, entre els pares de la revetlla que tenien fills a la sala del davant..

La Plataforma Ciutadana Castellar Contra el Feixisme censura, una vegada més, l’Ajuntament de Castellar perquè minimitza els fets que tan sovint es repeteixen en aquest poble i que tenen a veure amb la problemàtica feixista. Ho hem dit sempre: amagar aquest problema no fa sinó allargar-lo. Un cop més, els responsables polítics del govern de Castellar evidencien la seva incompetència i la seva actitud nefasta per a afrontar amb responsabilitat aixòq ue succeeix a la ciutadania d’aquest poble. No podem admetre, després de tants anys i de tanta insistència, la passivitat amb què els cossos de seguretat local tracten la qüestió i la indiferència que mostren els departaments tècnics, amb la complicitat, per acció o per omissió, dels responsables polítics.

Aquesta agressió no és un fet aïllat i no és una simple baralla entre joves, com pretenen fer-nos creure. L’agressor senzillament es va apropar a la víctima i va intentar de perforar-li el cor. Per sort no ho va aconseguir, i avui l'agredit, després d’un quants dies d’ingrés, ja ha rebut l'alta. La ferida del cos es troba en vies de recuperació, però la que cada cop empitjora més, davant la passivitat i inoperància de l’ajuntament, és la de l’ànima de la majoria dels ciutadans i ciutadanes d’aquest poble.

No és la primera vegada que a Castellar apareixen ganivets. Al juliol, al centre del poble, un altre jove ja va clavar el ganivet al braç d’un altre sense que hi hagués cap mena d’enfrontament. Durant la Festa Major del 2006, al lloc on hi havia les barraques hi va haver moments de molta tensió i també agressions amb circulació d’algun ganivet. Recentment, un jove conegut de Castellar també va apunyalar-ne un altre per l’esquena a Sabadell. I és que aquests fets tan extremadament greus que fa tants anys que duren no tendeixen a desaparèixer; ans creixen en quantitat i en gravetat. Mentrestant, els nostres polítics esperen que aquest fenomen desaparegui per eliminació espontània i dediquen la seva energia a amagar-lo i a desacreditar la ciutadania per alarmista. Ni tan sols en el camp de l’atenció a les víctimes no s’ha produït el més mínim avenç en tots aquest anys. Ha resultat del tot impossible aconseguir un protocol d’intervenció que garanteixi que l’atenció de les víctimes no depengui del funcionari de torn. Tampoc no s’ha produït cap avenç en aspectes tan bàsics i senzills com el d’informar la població de què ha de fer si és víctima d’una agressió feixista. També pensen, i la pertinaç realitat no els ha fet moure ni un dit en aquests anys, que si treuen l’adjectiu feixista de les agressions, això les fa menys importants i les situa en la normalitat de les relacions d’una comunitat de 20.000 habitants. Doncs bé, això que passa a Castellar no és normal i no ho volem viure com a normal. Mentre no acceptem que darrere de cada acte violent d’aquests hi ha una ideologia terrorífica i totalitària que l’alimenta, anirem en la direcció contrària a la solució.

No podem oblidar tampoc els problemes que la immigració continua sofrint en silenci i amb resignació. Ells són, juntament amb els adolescents i joves, els més vulnerables i més desemparats.

Exigim als responsables polítics de l’ajuntament que deixin d’amagar el cap sota l’ala; que deixin de minimitzar la violència feixista disfressant-la de baralla entre joves; que deixin d’alimentar amb aquesta actitud l’atreviment dels violents; que actuïn amb decisió, valentia i eficàcia; que cerquin la complicitat de la ciutadania donant una informació certa i pràctica; que s’anticipin al problema fent una tasca real de prevenció; i, si us plau, que donin garanties d’una atenció digna i eficaç a les víctimes. Des que va començar aquest malson dues famílies, que sapiguem, han hagut d’abandonar el poble. Ja n’hi ha prou.'

Plataforma Ciutadana Castellar Contra el Feixisme

L'habitatge a Catalunya

Reprodueixo tot seguit l'article que em van publicar al diari electrònic Eurotribune aquest any passat:

Hi ha alguns països europeus que tenen un greu problema de fa temps amb el preu de l'habitatge. És extremadament car i per tant no assequible per la majoria de la gent. Països com Anglaterra, Alemanya, els Països Catalans o Itàlia es troben en menor o major mesura en aquesta situació.
Als Països Catalans fa molt temps que tenim aquest greu problema i no s'ha solucionat res. És més, de fet ni tan sols s'han pres mesures.
El preu de l'habitatge ha arribat a tal extrem que a petició d'ONG's, (fa força temps que ho exigien), les autoritats espanyoles han cedit i han convidat l'ONU per a què hi intervingui. Fa uns dies ha estat entre nosaltres Miloon Kothari, relator de l'ONU. Es va reunir amb representants dels afectats i amb Francesc Baltassar, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
La cara de perplexitat de Kothari era evident, més si tenim en compte les seves mateixes paraules quan va dir que no havia vist mai en cap país de l'anomenat primer món casos tan greus d'assetjament immobiliari. Miloon Kothari va advertir que el problema de l'assetjament immobiliari (mobbing) tindrà un apartat destacat al seu informe, que farà arribar a l'estat espanyol i a l'ONU.

És d'esperar doncs que aquesta visita serveixi perquè l'ONU pressioni el govern espanyol i es capgiri la tendència dels últims anys, donat que ni tan sols les manifestacions de l'assemblea per un habitatge digne, amb qui també es va reunir, han tingut cap mena d'efecte.
Oimés quan des del govern espanyol es va anul·lar una cimera de l'habitatge que s'havia de fer a Barcelona per por que s'haguessin produït manifestacions de rebuig i per tant s'hagués fet públic en l'àmbit europeu la problemàtica de l'habitatge a Catalunya i en conseqüència a la resta de l'Estat espanyol. De fet, tant l'ajuntament de Barcelona, com la Generalitat de Catalunya van mostrar-se indignades amb l'afirmació del govern espanyol que no es podia garantir la seguretat de la cimera.

Com a últim apunt, esmentar que el col·lectiu okupa, tant maltractat i acusat de terrorista per tothom que vol desfogar-se, va rebre el suport explícit del relator de l'ONU. Els va dir que entén la seva lluita i que fan un favor a la ciutadania posant-se ells de màrtirs i denunciant les pràctiques monopolistes que es porten a terme. Ho va fer quan el col·lectiu de la Makabra (recentment expulsat) acabava d'ocupar can Ricart i eren assetjats pels mossos d'Esquadra per forçar-los a sortir privant-los d'aigua i qualsevol tipus de necessitat primària.

Així doncs, ni es pot viure de lloguer o en un pis propi perquè els especuladors immobiliaris s'estan adinerant mercès al poble que no té més opció que la d'hipotecar-se de per vida per un habitatge mínimament decent i amb uns sous denigrants (els anomenats “mileuristes”, pel sou de mil euros que cobren mensualment), ni es pot denunciar o fer quelcom per canviar-ho; sortir al carrer a manifestar-se implica que són ràpidament reprimits per ser una colla de delinqüents o provocadors.
A més, lluny de solucionar el problema, els especuladors ja estan traslladant la construcció desenfrenada a països com el Marroc on els preus ja han començat a pujar de manera exagerada, amb habitatges que estan a tocar de la costa.

Cap d'any

Un altre any que passa i un altre que ja ha arribat. Ho dic amb coneixement de causa, i sincerament, a l'esperar que aquest any que arranca sigui molt millor que el que hem deixat enrere. Tant ho dic per mi, com per la família i alguns amics, ja veurem amb què ens trobem, però que sigui millor no ha pas de costar gaire.
Almenys vàrem passar una bona celebració de cap d'any a Planoles. No citaré ara la colla que érem (que n'erem 19), però sí diré que crec que tots ens ho vàrem passar molt bé. Alguns alts i baixos per a uns quants, però cosa comprensible donat el dia.