Despropòsits per a tot

És increïble la quantitat de despropòsits que es poden arribar a produir.
Les obres del TGV no van ni a la de tres. El govern espanyol ens pren el pèl com vol (el pitjor és el propi Zapatero). Prometen una cosa que evidentment és falsa, per quan diuen l'arribada del TGV a Barcelona? I la conexió amb la Catalunya Nord?
No només ens deixen un mal funcionament de la renfe en general i de rodalies en particular, sinó que a sobre ens ensorren vies, catenàries, etc. Ara a sobre enderroquen una part d'andana de Bellvitge (notícia d'última hora).

Ens enderroquen túnels dels nostres ferrocarrils (els que controla la Generalitat).
Fan pagar els bitllets a la gent, tot i que no hi ha servei o el servei és pèssim. Igualment per als de mitjà i llarg recorregut. Aquí no només ho pateixen els de rodalies.

Cap polític català ha aixecat la veu per exigir la dimissió de la Magdalena Álvarez. Però jo és que tensaria més la corda. S'ha d'exigir la dimissió fins i tot del president del govern espanyol per inútil i/o mentider. I ja en porta unes quantes.

Al govern de la Generalitat, tot i que no té competències, no hauria de defendre els interessos del país? de Catalunya vull dir. On són exigint responsabilitats al govern espanyol? ni en Saura, ni en Carod, ni en Montilla com a president. O realment posent els punts sobre les is, o que dimiteixin per incompetents. Si no saben defendre els interessos de la gent que els vota, què hi fan allà?

Fins i tot l'oposició no està fent res. On està CiU per denúnciar tot el que està passant i posar pressió?
Començo a pensar que tenim el que ens mereixem perquè nosaltres som iguals. Iguals que els polítics catalans.

Mentrestant haurem d'aguantar per anys i panys el no servei de Rodalies, les cues quilomètriques de trànsit al llarg i ample del país. Els ensorraments d'edifics (quan es produeixin, no tardaran gaire. Sagrada Família inclosa), la inoperància dels nostres polítics i les mentides del govern espanyol.

Això sí, siguem bons, no aixequem la veu i no ens queixem perquè no tenim raó. I suposo que el dia de les eleccions, tornareu a votar a l'inútil/mentider del Zapatero, o al franquista del Rajoy.
On està Izquierda Unida a l'estat?

Catalunya va bé

Això és el que semblen pregonar alguns polítics del país. El Govern de la Generalitat del Principat no demana la dimissió de la ministra de Foment Magdalena Álvarez, ni del de cultura, ni del de....
I és que mai a Catalunya hi ha hagut una apagada de llum prou gran per deixar-ne sense durant dies a milers de persones.
Tampoc un hospital ha hagut d'aturar operacions per manca de corrent elèctric.
Mai la renfe ha fet ni un minut tard en els seus horaris.
Tampoc ens hem quedat sense Ferrocarrils de la Generalitat.
Mai hi ha hagut retard en l'execució de les obres del TGV.
Sempre s'ha invertit i de manera constant al Principat, i sobretot en rodalies i renfe.
Tampoc no hi ha hagut mai persecució política contra els catalans per la crema de banderes ni fotografies.
Encara menys hi ha hagut problemes a l'aeroport del prat i sempre hi ha hagut vols transoceànics des de barcelona sense necessitat de fer escala a cap altre indret.
Mai hem tingut problemes per expressar-nos en la nostra pròpia llengua, ni tant sols en un judici.
Tampoc ha passat que es permeti (fins i tot via judicial) el tancament de mitjans de comunicació en determinats territoris.
O que es construeixin piscines privades en terrenys públics o que algun metro s'inundi l'endemà de la seva inauguració.
Mai s'ha prohibit la pràctica esportiva ni s'han amenaçat altres països per evitar partits amistosos.
Tampoc s'ha portat un nen de 14 anys a declara davant d'un jutge per terrorista per demanar etiquetatge en català.
Tampoc ens ha passat que ens hagin robat documents i encara a dia d'avui i passada la guerra ho hagin tornat.
Tampoc porten ningú a judici i el condemnen per netejar pintar nazis de les parets del poble.

No sé, suposo que els catalans ens queixem de vici. Ja se sap, Espanya o França ens donen tantes coses i nosaltres només fem que queixar-nos...
La veritat, em sembla que no importa el color polític de qui governa, la qüestió és exterminar els catalans econòmicament, anímicament,...
Crec que potser ja ha arribat l'hora d'aixecar-se i sortir al carrer, i cridar a ple pulmó que ja ni ha prou i hem arribat al límit. Ja és hora de marxar dels estats espanyol i francès. O fem això i ràpidament o serem exterminats com a poble.
Això és el començament, o haurà estat la fi.

Protesta contra renfe i ministeri de Foment

Una notícia de la qual m'he assabentat:

DILLUNS 29 D'OCTUBRE 19:00H. TOTHOM A LA PLAÇA DE SANT JAUME A MANIFESTAR-SE PER UN TRANSPORT DIGNE I PER DEMANAR LA DIMISSIO; DE LA MINISTRA. PASSA-HO!

Un altre missatge que m'ha arribat:

Gran Manifestació Contra el caos de RENFE i l'AVE.
Per un transport públic digne i per demanar la dimisió de la ministra.
Dilluns 29 d'Octubre a les 19h Plaça Sant Jaume (Barcelona).
Convoca el Poble Catalunya !!!

PASSA-HO i Vine hem de ser molts !!!

Estabilitat? De què, moreno?

Un text amb el qual estic gairebé totalment d'acord i que trobo molt encertat.
És hora de començar a dir algunes veritats o fer preguntes silenciades.

Juan Carlos de Borbón diu que el seu regnat ha portat l'estabilitat i la democràcia a l'estat espanyol. La premsa del règim udola de plaer i els partits, quasi tots, aplaudeixen com a correctes cortesans que són. Tot molt bonic, tret que és mentida. La pretesa estabilitat que ens ha regalat el Borbó només sembla estable perquè els demòcrates no han, no hem, parat d'acceptar renúncies. I tot i amb això, ja en parlarem, perquè, en vist de totes les coses que passen aquests dies, parlar d'estabilitat mentre portes posada la corona no deixa de ser una miqueta divertit.

Quan Juan Carlos parla d'estabilitat supose que vol dir que ell encara és rei i que PSOE i PP poden anar alternant en el govern de l'estat mentre l'Audiència espanyola els deixa tranquils i no para de fastiguejar els altres. I, supose que també vol dir que, de moment, tan sols ha perdut el Sàhara, de la llista de territoris que eren indiscutiblement espanyols quan Franco li va donar les claus de la caixa i el sabre de comandant suprem. Vist des de la seua perspectiva, potser sí que hi ha hagut estabilitat, sobretot si tenim en compte que tota l'oposició, començant per aquell Isidoro que acabà essent conegut per Felipe González, l'anomenava 'Juanito el Breve'. Però la llista que explica la pretesa estabilitat és farcida, no pas de mèrits seus, sinó de renúncies de l'oposició democràtica. O és que ja hem oblidat que el PSOE havia acceptat una democràcia en què el Partit Comunista no tenia lloc? O que Esquerra Republicana no es va poder presentar a les primeres eleccions perquè era il·legal? O que la sacrosanta constitució es va pactar sota l'amenaça gens metafòrica dels sabres, arraconant reivindicacions com el dret d'autodeterminació que tots deien que sostenien? Hauríem d'oblidar també que els atemptats ultres al País Valencià, començant pels dedicats a Joan Fuster, mai no han estat investigats? I la maniobra, encara avui anomenada el cas Scala, que va enfonsar els anarco-sindicalistes? I el 23F? Que era una mostra d'estabilitat potser? I tot allò de l'OTAN, que era que no i va resultar que sí? I els pactes de la Moncloa i la domesticació dels sindicats? I la implicació, mai prou explicada, de Juan Carlos en una part de la maniobra que acabà espatllant el ruc de Tejero, què era? I els silencis sobre la seua peculiar família? I la impossibilitat de saber-ne res, dels seus foscos negocis que han portat a la presó fins i tot alguns dels administradors de la seua sorprenent fortuna? Sorprenent sí. I tant. Era un pobre de solemnitat i ara és un dels rics més rics. I em sembla que no deu pas ser amb el sou ordinari que cobra, que s'ha fet tan ric. Però, és clar, en una nova mostra d'estabilitat, els partits del règim van impedir, el mes passat al congrés espanyol, que es poguera saber què cobra de nosaltres, tan sols això. I afegiu-hi tanta cua com vulgueu, de la LOAPA als morts de Vitòria, del cinc per cent del parlament valencià al fet que encara avui, trenta anys després!, no siga possible d'honorar com cal els morts que lluitaren per la democràcia, mentre ell conspirava contra el rei, el seu pare, amagat darrere les faldilles del marit de la Collares.

Estabilitat, diu? Fuig, home! Vergonya, en tot cas. Nostra i dels nostres pretesos capdavanters, que s'han empassat tot allò que sabien i més, afirmant en veu baixa que ho feien, no perquè volien, sinó perquè no tocava més remei, i perquè ves què hi farem! Però això sí: en veu alta vinga aplaudir i aclamar la monarquia, aquesta europea i discreta monarquia que ara tanca revistes i després persegueix fotògrafs o mira d'engarjolar gent que es nega a acceptar la vergonya heretada. Fins ahir mateix.

Vicent Partal director@vilaweb.cat