La velocitat dels neutrins muònics

Una notícia que ha donat la volta al món darrerement.

I que ha cridat molt l'atenció científicament parlant és clar.

Òbviament, la notícia és importantíssima, però des dels mitjans generalistes i fins i tot de científics han fet un sensacionalisme exhacerbat. És evident que crida molt l'atenció que es digui que s'ha rebatut la teoria de la relativitat!! Einstein es va equivocar i d'altres afirmacions.

Però analitzem el document sencer (amb les limitacions d'un mateix és clar):

L'article parla que durant tres anys s'han dut a terme unes mesures al CERN de Ginebra en col.laboració amb el laboratori italià Gran Sasso.

Les partícules utilitzades són neutrins. Recordem que hi ha diversos tipus de neutrins, en aquest cas es tracta del neutrino Muònic.

Recorrent aquestes partícules 730 Km sota terra entre els dos laboratoris.

Doncs bé, en les mesures preses durant aquests tres anys, els resultat que n'han obtingut mostren que la velocitat assolida per aquesta partícula supera en un percentatge significatiu la velocitat de la llum que anomenarem c.

Per tant c + alguna cosa.

Bé, la teoria de la relativitat afirma que cap partícula amb massa o sense pot viatjar a una velocitat superior a la de la llum, i les partícules que no tenen massa només poden igualar-la, car si igualés la velocitat de la llum la seva massa hauria de ser proporcionalment infinita. Necessitaria una energia infinita per arribar-hi. És un límit físic establert per les equacions d'Einstein de la relativitat especial.

Es porten molts anys analitzant i provant les equacions d'Einstein i no dubto en absolut de la capacitat dels investigadors que hi ha darrere de l'experiment, però l'hem d'agafar amb cautela.

Fa uns anys va passar una cosa semblant als estats units i es va detectar un error en les mesures, concretament en la instrumentació. Així que no seria extrany que hagués tornat a passar per molt que ho hagin revisat a consciència, de la qual cosa n'estic segur.

Trobo per altra banda que el que han fet, és la millor solució que podien prendre, alliberar l'estudi i proposar-lo perquè la comunitat científica internacional ho pugui posar a prova. Com s'ha fet sempre en l'àmbit científic.

Quines conseqüències pot tenir que fossin certes les dades? Bé, és d'hora per saber-ho, s'haurà de buscar una explicació plausible i que s'hajusti al màxim possible al que ja tenim provat de la relativitat. La relativitat no és una teoria que haguem de rebutjar inmediatament, ans al contrari, el que haurem de fer és buscar l'explicació que la complementi i s'ajusti al fet descobert. És el que anomenem mètode científic.

No cal dir, que evidentment obre un panorama de recerca enorme amb resultats imprevisibles.

Article original:

http://static.arxiv.org/pdf/1109.4897.pdf

El nostre futur

Hi ha un país que no sap on va, que és immadur. No la seva gent, sinó el país en si mateix.

No és capaç de prendre decisions de país, d'anar a la una. I ho demostra en temes com educació, recerca, sanitat. S'enroca amb lleis absurdes, en comptes de fer-les evolucionar segons demana la seva pròpia gent. Sembla que estigui ancorat al passat.
Ara mateix s'ha gastat una fortuna en armament militar en comptes de destinar-ho a ajudes socials i a les empreses i ciutadans.

Els seus polítics lluny de resoldre problemes, en creen i juguen a veure qui marca més paquet.

Internament no sap què és. Crida molt però no diu res.
Socialment no avancen i políticament encara menys.
No en veuen ni en tenen la necessitat. No veuen Europa però tampoc els pobles que el formen. Es creuen el centre del món i tot gira segons parlen o creuen i en realitat ja ningú se'ls escolta.

Sincerament, tenen sort d'estar dins d'Europa, perquè la seva ineficàcia i arrogància és salvada per Europa.
A hores d'ara amb la crisi econòmica que patim ja s'hauria enfonsat fa temps, perquè no s'han pres decisions de cap tipus.

Podrien haver aprofitat els recursos i l'empenta dels pobles de què està compost, però no ho han fet i encara més greu: no ho faran. No en saben, no poden, no volen, va contra la seva manera d'entendre l'estructura del país.

Hi ha molts exemples i potser un dels últims és la seva exagerada mania per crear un corredor ferroviari que no beneficia ningú, ni tant sols a ells i només serveix als interessos de crear un país centralitzador, centralitzat i pobre.

Estan caient com a país i no ho veuen. És hora d'aprofitar-ho.

Com a poble, nosaltres hem d'aprofitar el fet que criden molt i no diuen res, que no tenen arguments, però encara més important, tenen problemes més greus ara mateix com per a donar-se compte de la realitat que ve. I això és quelcom més important. S'ha d'aprofitar la seva debilitat. No ens confonguem, nosaltres no reeixirem com a poble ni com a país si en continuem pertanyent, ajudant i claudicant vers ells. I econòmicament no ens podem permetre d'enfonsar-nos amb ells.

La nostra societat creix i madura més ràpida i no ens hem d'entretenir, hem de veure el nostre propi futur. Un futur on serem països germans, en condicions d'igualtat i no pas sotmesos com ara.

On serem nosaltres els que decidirem les nostres pròpies lleis, quin tipus de país i societat volem sense debats estèrils. Econòmicament estables i amb uns serveis adequats, els que ens corresponen. Amb un nivell de vida més alt que el que ara tenim. On puguem anar pel món mostrant qui som, què volem i aprenent de tothom.

No som més que ningú, però tampoc menys i serà un treball de construcció apassionant i engrescador.