DEP Dennis Ritchie

Poca cosa se n'ha dit d'ell, però certament és que ha mort aquest cap de setmana passat d'Octubre.

Serveixi aquest apunt per fer-li un homenatge ja que quasi ningú n'ha parlat d'ell i la seva mort no ha trascendit fins fa uns dies.

Es va graduar en Física i Matemàtiques aplicades, però es va endinsar en el món de la informàtica (computer science).

Serà recordat per sempre més per ser el creador de Unix quan treballava als Bell Laboratoriesi per crear posteriorment el C, llenguatge de programació.

Cal dir que gràcies a Unix després van aparéixer els nuclis de Linux, BSD, ...tenim els Iphone, Imac, etc. I que gràcies al codi C, després va aparéixer el java, el C++, C# i tants altres basats en aquest primer. Va sentar les bases de la informàtica moderna.

Tot això en col.laboració amb Ken Thompson el Unix i C i Brian Kernighan el manual de programació de C.

Ha estat sens dubte, una de les persones més importants del segle XX en l'àmbit de la informàtica i d'aquelles persones que tot i els premis rebuts, ha treballat incansablement i ha restat a l'ombra.

La web de google+ des de la que ha trascendit la seva mort:

https://plus.google.com/u/0/101960720994009339267/posts/ENuEDDYfvKP?hl=en

El meu homenatge més sincer per ell.

DEP Dennis Ritchie

http://en.wikipedia.org/wiki/Dennis_Ritchie

Nobel de Física

S'ha atorgat aquest dimarts el premi Nobel de Física a tres científics sobre les seves aportacions a l'expansió de l'univers: Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess

Mitjançat la seva recerca s'aconsegueix demostrar que l'expansió de l'univers és més ràpida que no es pensava o s'havia calculat. Per tant que l'univers tendeix a refredar-se de tant com s'allunyen els cossos entre si.

Hem de tenir en compte que hi havia dues possibilitats sobre el futur de l'univers i cap d'elles s'havia pogut confirmar. La primera indica que s'expandia ràpidament però no prou com per superar la força de la gravetat (atracció entre els cossos) i per tant tot acabaria involucionant. És a dir, s'acabaria produint un "Big Crunch", un nou big bang, d'on tot començaria de nou (cal dir que aquesta idea agradava força filosòficament parlant. Tot es podia tornar a produir, res no s'acaba per sempre, ni tant sols l'univers perquè es torna a reproduir a si mateix de les seves cendres, com l'au Fènix.

Doncs bé, segons aquests estudis, la realitat seria que es produirà un final una mica fred. Tots els cossos de l'univers continuaran expandint-se indefinidament i s'acabaran apagant, refredant. És a dir, l'univers es congelarà, quan s'acabin les interaccions entre les partícules.

No dubto de la importància de la recerca ni dels mèrits dels seus autors. És realment important i és quelcom que es buscava des de feia anys una confirmació així, tant en un sentit com en un altre. Potser jo mateix i molta altra gent esperàvem que el premi anés a parar a un científic que tothom té clara la seva importància actual i des de fa anys. Juan Ignacio Cirac, és actualment un dels físics més reconeguts arreu del món i més citats.

La seva recerca en física teòrica quàntica no té aturador i està revolucionant la física en aquest camp. No cal tampoc dubtar del seu currículum. Potser el problema que té és que es dedica a la física teòrica i a ningú se li concedeix cap premi Nobel si no és perquè s'ha comprovat un experiment i no per sentar-ne les bases teòriques.

Bé, sigui com sigui enhorabona als guanyadors del Nobel d'aquest any. Se'l mereixen sens dubte.

http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/2011/press.html