GR-11: Vallter 2000 - Queralbs

La sortida des de Ripollet a les 6:00. Parem al punt on s’inicia el camí cap al refugi d’Ulldeter, tot seguint el GR-11 direcció al coll de la Marrana on farem el primer reagrupament.
Recordava una primera pujada força dura a la zona de les piestes d'esquí, però no recordava que era tant dura la pujada final fins al coll de la Marrana i on ho passo força malament havent de baixar molt el ritme, però les vistes que hi ha quan arribes a dalt valen molt la pena. Quan ja m'he recuperat em dono compte que els dos cims que queden a dreta i esquerra ja els havia fet anteriorment: el bastiments i el gra de fajol. El dia és espectacular, sense cap núvol.


Continuem seguint el GR direcció al coll de Tirapits. És més o menys en aquesta zona on veig dos isards com tresquen muntanya amunt, després d'haver baixat al rierol a veure aigua suposo. Però no em dona temps de fer cap foto.
Continuem el camí, passant per el coll de la vaca, el coll de Carançà (preciosa la vista sobre els llacs de Carançà i tota la vall) on de fet m'aturo a fer algunes fotos juntament amb el Gerard, el coll de Noucreus i el coll de Noufonts.

Al coll de Noufonts iniciem la baixada cap a Núria (després d'haver trobat el camí i on he jugat una mica amb neu d'una clapa que quedava), als cinc minuts de començar la baixada ens hem d'aturar, una dona ha tingut un accident i s’ha fracturat el nas. Després d'una estona d'incertesa, ens diuen que baixem cap avall i truquem a emergències, des d’on estem no es pot, no hi ha cobertura. Quatre de nosaltres baixem tant ràpid com podem, i després d'una bona estona corrent camí avall trobem cobertura i podem donar l’avís. Quan arriba l’helicòpter, la dona ja havia començat a baixar, però se l'emporten igualment.

Arribem a Núria i decideixo posar-me pegats sobre les butllofes que m'han sortit al taló de cada peu. Estic gairebé segur que ha estat per la baixada que hem fet.


La baixada des de Núria fins a Queralbs la trobo força dura i cada cop noto que em fan més i més mal els peus, tot i això prefereixo baixar ràpid (com abans arribi abans podré descansar). Surto força endarrerit, però vaig avançant fins que a l'alçada del salt d'aigua enganxo al Joan (són el grup capdavanter) i segueixo al seu ritme. Hi ha un moment que els perdo i segueixo amb tres persones més baixant bastant ràpid fins que arribem a unes escales molt dures (em torno a clavar de mala manera) on ens reagrupem tots els capdavanters perquè anem tots molt tocats i després d'una estona de descans seguim la marxa aquest cop més lenta per decisió unànime.
Arribem tots plegats (un grup de 7 persones) a Queralbs. Ara toca esperar que arribi tothom.

Aquí acaba aquesta accidentada marxa del GR-11.
En arribar a casa confirmo que tinc els peus molt malament (dues butllofes a cada taló del peu i en un dels peus la primera butllofa que tinc està rebentada i sense pell, suposo que per això feia tant de mal). Una sort haver portat les botes de muntanya, amb unes bambes ho hauria passat molt pitjor.
Coses a millorar: en les pujades em clavo de mala manera.

Eurotribune.eu

Fa pocs dies que la web www.eurotribune.net ha canviat totalment, primera per passar a ser www.eurotribune.eu d'aquesta manera ja totalment europeista i també en l'estructuració de la seva pròpia web. Tot això celebrant el primer any de funcionament. Us poso el seu propi post on ho explica tot fil per randa:

El diari electrònic multilingüe d’àmbit europeu, Eurotribune, ha estrenat avui un nou format i domini per commemorar el seu primer aniversari a la xarxa. El nou format, consistent en una columna central amb notícies i entrevistes, i dues columnes laterals destinades als articles d’opinió i diferents serveis, permetrà incorporar informacions set dies a la setmana, les vint-i-quatre hores del dia, fent que d’aquesta manera el diari estigui en constant actualització tal com havien demanat nombrosos lectors. Eurotribune també canvia de domini i passa del “.net” al domini europeu “.eu”, essent el primer dels grans diaris electrònics que es dedica a la informació europea a traslladar les seves pàgines al domini europeu. A més, el diari incorporarà noves seccions i funcionalitats com ara entrevistes, articles d’opinió etc.

Comentaris regulats

Entre aquestes noves funcionalitats, els nostres lectors trobaran també la possibilitat de poder fer comentaris a les notícies, entrevistes, als articles d’opinió i a totes aquelles informacions que apareguin en el nostre diari. La publicació dels comentaris dependrà de l’adequació i la pertinència d’aquests, respectant la legalitat vigent i les normes bàsiques de convivència. A més, Eurotribune té previst a curt termini començar a obrir edicions locals i regionals arreu de la UE en diferents idiomes que començarà a funcionar a partir del 2007.

El CAT a les matrícules

Continuen les iniciatives:

Aquest matí de dijous els carrers d’Igualada s’han llevat menys espanyolitzats. Un home misteriós, l’Home del CAT, ha fet presència a la ciutat aquesta nit. Ha omplert moltes de les matrícules dels vehicles amb 8000 CAT's, tapant així moltes E’s de les matrícules dels cotxes igualadins, fet fet que no ha passat desapercebut pels ciutadans d'Igualada quan han sortit de casa aquest matí.

L’home del CAT és un personatge aparegut a Igualada. En el seu comuniCAT ens explica que ha deixat la seva família durant un temps per iniciar una llarga ruta, on anirà per tots els pobles i ciutats del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, omplint les matrícules dels cotxes amb el CAT.

ple municipal

Un ple una mica accidentat a Montcada i Reixac.
Tot ve a conseqüència de l'11 de setembre quan la policia municipal va intentar fer abaixar l'estelada que duia un noi per tal que no sortís a la foto.
La situació és ben curiosa us podeu imaginar aquest noi amb l'estelada intentant aixecar-la i el guardia urbà al costat intentant impedir-li.
La mateixa situació va passar a la zona del públic amb l'única diferència que quan la policia feia el mateix amb un altre jove, la gent del costat es va agafar a l'estelada per tal d'impedir que el policia realment amagués l'estelada i aconseguís per tant aquest acte de censura.

Així doncs al següent acte que es va cel.lebrar a l'ajuntament es van demanar explicacions sobre aquest trist succés, evidentment sense cap resultat donat l'ajuntament que tenim.
Havent-vos posat en situació us deixo un vídeo penjat al youtube sobre el punt concret on es demana per part del jovent de montcada i al final de l'acte, explicacions a l'alcalde sobre aquell fet.

Serra d'Ensija i el refugi

Bon cap de setmana fent una caminata per la serra d'Ensija.
Després d'haver trobat finalment on començava el camí que ens conduiria al refugi d'ensija, que està a la font freda, vàrem començar l'ascensió. Com que no sabíem exàctament quant hi podríem estar pujant, ens preocupava que s'ens pogués fer fosc abans d'arribar al refugi. Però a l'hora de la veritat tot va anar molt bé.

Un cop arribats al refugi doncs, a descansar i a fer-la petar juntament amb el guarda. Vàrem passar una bona nit i vàrem tenir un preciós cel on intentàrem identificar els estels i les constel.lacions, sense gaire fortuna però.

L'endemà al matí, llevar-nos amb molta tranquilitat, esmorzar sense presses i a començar la tornada que va consistir (tal com ens va aconsellar el guarda) en pujar els dos pics que hi ha, la creu de ferro i la gallina pelada, havent carenejat entre els dos.
La tornada va ser una mica improvisada ja que com no vàrem trobar camí marcat, vàrem tirar pel dret i tal i com ja ens havia avisat el guarda vàrem fer desgrimpada i també força divertida la tartera que vàrem trobar.

Així que tant en pepe, la maribel, l'eli, el marc i jo ens ho vàrem passar molt bé i a veure quan tardem en repetir una cosa semblant.

Per cert, recomano a tothom aquest refugi, em va agradar molt.

Jo també vull un estat propi (III)

Després de molt de temps de no anar a la plaça del rei, hi he tornat. L'ambient genial i molt de ball. Això sí, aquest cop no hi havia tanta gent com altres vegades.
D'ençà que ho vaig descobrir cada vegada m'agrada més.
Això de poder ballar música folc, concerts gratuïts... i en una plaça per mi tan espectacular és impagable.
Al Carles que aquest cop va venir també li va encantar i de moment ja m'ha dit que es portarà a més gent que creu que també els agradarà.
Jo a veure si s'anima algú més i així en serem una bona colla.
Ara a esperar fins al proper divendres.
Com es veu a la foto, la plaça del rei, però un cop acabat el ball.

Jo també vull un estat propi (II)

Acabo de veure a les notícies el dvd que ha elaborat convergència i unió sobre el tripartit d'aquests darrers tres anys.
Sense poder entrar a opinar realment del vídeo que han fet, perquè no l'he vist. La sensació que m'ha donat és de fet lamentable que arribin a aquests extrems.
Ells que es queixen que s'estan perdent les formes de la política catalana, com surten després i fan una cosa així? Tot i no haver viscut la època, sembla un documental NO-DO.
Com se'ls acut tenir un impresentable com David Madí a les seves files? i menys encara amb el càrrec que ocupa? i encara més si li fan cas!!
Tant desesperats estan per recuperar el poder que arriben a aquests extrems? Sincerament, prefereixo que hi arribin, governin ells solets i s'estavellin de tal manera que hagin de canviar la gent dirigent del partit de dalt a baix.

Nova campanya “Una Nació, una selecció”

Nova campanya “una nació, una selecció” Barcelona 22/09/2006 La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes us presenta la nova campanya publicitària de captació de col•laboradors. Aquesta campanya és la continuació de la iniciada l’any passat sota el lema “una Nació, una selecció”. Aquest any la campanya s’ha avançat en el calendari, ja que s’ha volgut que coincidís amb la promoció del partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i Euskadi el proper diumenge dia 8 d’octubre, a les 18.30h. al Camp Nou. L’espot televisiu, en concret, té de fons un partit de futbol en el que es veuen 8 nens i nenes jugant. Un nen que porta la samarreta de la selecció catalana s’acosta al grup i demana per entrar a jugar al terreny de joc. Però un d’ells, amb samarreta de color vermell li nega la participació. Tots es pregunten què passarà. El nen protagonista es treu la samarreta i entra al terreny de joc. Es un acte pensat i meditat: “la nació es porta al cor”. Altres nens amb admiració per aquest gest, també es treuen la samarreta en una mostra de solidaritat. Tot seguit es pot veure com el partit de futbol es converteix en un matx entre els nens i nenes amb samarreta i els que no la porten. La imatge final és la del nen amb la SAMARRETA. El missatge és clar: amb voluntat i amb la col•laboració de tots, els esportistes catalans podran, tard o d’hora, portar-la i representar el seu país. La Plataforma vol que aquest sigui un missatge en positiu, sense ànim de provocar sinó de constatar la realitat actual: que la voluntat d’uns quants nega la voluntat d’uns altres. Les persones que tinguin interès en fer-se col•laboradors poden trucar al 902 012 006 o bé a través de la pàgina web www.seleccions.cat

Han censurat l'anunci de les seleccions

Finalment, han aconseguit un primer pas, un jutge ha suspès l'anunci que s'estava emetent per la televisió sobre les seleccions catalanes.
Ja no ens deixen ni dir que ens estan lligant de mans, peus, emmordaçant,...
Suposo que això ens passa per creure que les lleis espanyoles respectaran els drets dels catalans.

Fa molts anys que tinc la percepció que ens veuen com uns il.lusos. I no m'extranya si actuem sempre de la mateixa manera. Quan els catalans donarem un cop de puny a la taula i direm prou?

Els jutges espanyols, la justícia espanyola en general i fins i tot les lleis espanyoles, potser sembli una obvietat però resulta que no són catalanes.

Per això després veure com tot i semblar que el país està mort (majoria absoluta pp al país valencià i a les illes), el que han fet al principat amb l'estatut, etc. Veus com hi ha gent que en té prou i surt al carrer a protestar.
En els últims temps estem veient com plataformes ciutadanes s'aixequen i fan sentir el seu crit.
Això m'esperona i suposo que no sóc l'únic.
La plataforma pel dret de decidir, sobirania i progrés, campanya: Jo també vull un estat propi i moltes altres que s'han fet, s'estan fent o es faran, deixen veure que el país comença a alçar-se.

Animo a tothom a què s'involucri en la defensa del país de nord a sud, per a què les lleis que haguem de respectar siguin lleis pensades, fetes, escrites i defensades en català.
Que puguem jugar amb la nostra samarreta, no perquè ens fan el favor de deixar-nos-ho fer, sinó perquè siguem sobirans, és a dir tinguem un estat propi.
Que qualsevol acte o qualsevol iniciativa és bona si té aquesta finalitat.

Jo també vull un estat propi

Estreno el meu bloc curiosament el dia que es fan públics els noms dels guanyador del premi nobel de física.
Dos astrònoms nord-americans John Mather i George Smoot. Han obtingut el premi pels descobriments que van fer sobre la radiació de fons de les microones còsmiques, que és fonamental per a entendre l'origen de les estrelles i de les galàxies.
Aquests dos astrònoms han passat ja a formar part de la història de la física. Penso per mi, però a qui li importa el premi econòmic? Aquest altre reconeixement no té preu.

Nota: Tot i que la notícia és de física, el títol és en suport a la campanya que es porta a terme pel blocaire Xavier Mir en demanda d'un estat propi per als països catalans.